El Camp de Túria
La comarca del Camp de Túria es troba situada entre les serralades ibèriques de Porta Coeli i els Rebalsadors, al nordoest, i l’Horta de València al sud-est. Ocupa una extensa plana, tancada al nord per la serra de la Calderona i delimitada al sud pel riu Túria. Ocupa el territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Està constituïda per zones planes combinades amb altres més abruptes, com l’afectada per la serra de la Calderona, un lloc triat per molts habitants de les grans poblacions de la costa per a residir a l’estiu. El clima és mediterrani, agradable i un poc més fresc a les parts més altes. L’activitat bàsica de la comarca és l’agricultura, i també és molt important la indústria. A més dels innombrables paratges naturals que conformen el paisatge d’esta comarca, té un enorme patrimoni històrico-artístic amb monuments tan interessants com el monestir de Sant Miquel, la cartoixa de Porta Coeli, la Casa de la Vila (residència dels ducs a les seues visites a Llíria), el castell de Benissanó, jaciments arqueològics com el tossal de Sant Miquel, el Castellet de Bernabé, ambdós a Llíria i el Puntal dels Llops, a Olocau. Integren la comarca del Camp de Túria els municipis de: Llíria, Benaguasil, Bétera, Serra, Nàquera, l’Eliana, la Pobla de Vallbona, Riba-roja de Túria, Benissanó, Casinos, Gàtova, Loriguilla, Marines, Olocau, Vilamarxant, Sant Antoni de Benaixeve i Domenyo.
Municipis
-


Benaguasil
La situació privilegiada del territori on s’assenta Benaguasil i el seu terme municipal, prop del riu Túria, l’extraordinària fertilitat del sòl i el clima deliciós han sigut els factors que han provocat que, al llarg de la història haja sigut ocupat pels pobles més diversos des de l’antiguitat més remota. La història ens presenta una sèrie interrompuda d’invasions en les formes més diverses, hostils o pacífiques, d’uns pobles de l’exterior: hel•lens, fenicis, cartaginesos, romans, visigots i musulmans, les cultures dels quals es van mesclar amb l’autòctona i li van conferir una personalitat pròpia.
-


Benissanó
Benissanó, envoltat per les hortes de la Pobla de Vallbona, Benaguasil i Llíria, a una altura aproximada de 250 m sobre el nivell del mar i a 23 km de la ciutat de València, és un dels municipis més bells de la comarca del Camp del Túria. A Benissanó hi ha una oferta important de places hoteleres. Açò és un exemple clar del bon fer dels seus restauradors i, per descomptat, de l’entorn històric excepcional del poble de Benissanó, com també de l’hospitalitat i la bondat de la seua gent. La declaració de municipi turístic per la Generalitat Valenciana identifica Benissanó com un destí d’atracció turística i el converteix en un punt nou de trobada per a tots els valencians i els turistes.
-


Bétera
Bétera té nombrosos i atractius recursos turístics que la converteixen entre altres coses en destí de Turisme de Congressos per la seua situació privilegiada prop del Palau de Congressos i la Fira de Mostres, la qual cosa afavoreix l’atracció dels turistes que arriben per a participar en aquest tipus d’esdeveniments. Bétera s’estén fins als peus del parc Natural de la Serra Calderona, cosa que fa que tinga un patrimoni natural de gran qualitat propi del turisme ecològic. La Ruta del Cid (Taifa d’Alpont i Camí de Castella) és la més important de les rutes que hi ha en l’actualitat. El turisme residencial està afavorit per la proximitat a València i per l’entorn natural que fan de Bétera un lloc magnífic per a fixar-hi la residència, no sols en èpoques vacacionals sinó de forma contínua. El terme de Bétera, amb una superfície de 75,67 km2 pertany a la comarca del Camp de Túria, situada a la província de València, a una altitud de 120 metres i a una distància de 18 quilòmetres de la capital i 23 quilòmetres del mar. El municipi té en l’actualitat 19.935 habitants (dades del padró d’habitants a data: febrer 2007). Consta d’un nucli urbà central, el de Bétera, amb diversos nuclis de població a la resta del terme municipal, amb unes quantes urbanitzacions en cada un.
-


Casinos
Casinos és un municipi situat a 38 km de València, a l’extrem nord-oest del pla de Llíria, a la zona de transició de la muntanya. La població del municipi s’aproxima als 3.000 habitants i l’agricultura és la base principal de la seua economia. Destaca la vinya, l’ametler, l’olivera, els cereals, les taronges i les mandarines, com també l’elaboració artesanal de confits i torrons.
-


Gátova
Gàtova és un xicotet poble situat a la província de València, en ple Parc Natural de la Serra Calderona. La seua grandesa resideix en els seus paisatges, les seues gents i les seues festes. Gaudeix d’unes meravelloses vistes des del Pic de l’Àguila, submergeix-te en la seua història visitant la Ruta dels Molins i el Jaciment ibèric El Torrejón , passeja per la Font de l’Albereda i refresca’t en la Font del Rebollo, coneix la nostra gastronomia amb la nostra Festa del Porc (Matapuerco). Gátova, Vine i Respira!
-
L’Eliana
L’Eliana està situada a l’àrea metropolitana de València i a l’esquerra del riu Túria, a 15 km de la ciutat. Té més de 16.500 habitants. La superfície del territori és quasi plana, amb algunes ondulacions suaus i 93 m d’altitud mitjana sobre el nivell del mar.
-
La Pobla de Vallbona
La Pobla de Vallbona té una extensió de 33 km2. Aquest municipi destaca per la diversificació econòmica: una bona part del terme municipal està destinat a la producció agrícola, i, a més, té quatre polígons industrials i una important activitat en la construcció i el sector serveis. Està situat a la comarca del Camp del Túria, a 22,6 km de València, i amb una cota d’altitud de 102 m, aproximadament.
-


Llíria
–
-


Loriguilla
Loriguilla és un poble de 1.200 habitants, aproximadament. Situat a tan sols 18 km de València. Està molt ben comunicat, per carretera i ferrocarril, amb les principals ciutats i eixos de comunicació de la Comunitat Valenciana. Encara que històricament ha sigut un poble agrícola, actualment la majoria de la població treballa en el sector serveis i en activitats industrials. Amb tot i així podem trobar una gran part del terme dedicada al cultiu del taronger.
-


Marines
Marines és un municipi de la comarca del Camp de Túria, dins de la subcomarca de la Vall d’Olocau. Té aproximadament 1.500 habitants i una part del seu territori està destinada a la base militar de Marines. Ocupa un sector ampli del vessant meridional de la serra de la Calderona, envoltat per de les muntanyes del Gorgo, del Rodeno, el Castillo del Real i la Peña Roya. La població està dividida en dos nuclis: el Marines vell de la serra (455 m) i el Marines nou del pla.
-


Olocau
Enclavat en els contraforts meridionals de la Serra Calderona, a Olocau podem gaudir tant de patrimoni natural com cultural, en una zona plena d’història. Començant pel jaciment iber del s V a. C. El Puntal dels Llops, seguint pel Castell del Real datat en època islàmica, o visitant la Casa de la Senyoria dels Comtes d’Olocau construïda en el s. XVIII que alberga en l’actualitat la Col·lecció Museogràfica del Puntal dels Llops. Tot això en un marc natural incomparable com és el Parc Natural de la Serra Calderona on podem gaudir del senderisme en diferents rutes temàtiques.
-
Riba-Roja de Túria
Sense necessitat de llargues hores de viatge, Riba-roja de Túria t’ofereix una gran varietat d’experiències culturals i de turisme de naturalesa dirigides a tota mena de públic al llarg de tot l’any. Ens trobem situats en el cor del Parc Natural del Túria. El nostre entorn permet practicar tot tipus d’esports a l’aire lliure com, marxa nòrdica, birding, senderisme, descensos en caiac, etc. A més el nostre ric patrimoni cultural abasta des dels íbers, romans, passant pels visigots, àrabs, fins al segle XX.
-


Vilamarxant
La nostra oferta turística visitable es centra principalment en el turisme de naturalesa. Això es deu al fet que el paratge natural de les Rodanes i el Parc Natural del Túria formen part de Vilamarxant. En els paratges es poden realitzar una gran quantitat de rutes de diferents tipologies. El turisme de naturalesa es combina perfectament amb el turisme cultural i amb el turisme d’aventura, doncs el propi paratge de les Rodanes es troben elements històrics tan importants com trinxeres i búnquers.
Oficines de turisme
Tourist Info Riba-Roja de Túria
Tourist Info Olocau
Tourist Info Llíria
Tourist Info Camp de Túria
Gastronomía
Són tradicionals a la comarca les diferents maneres de cuinar l’arròs. Destaquen especialment la paella valenciana, l’arròs. Destaquen especialment la paella valenciana, l’arròs que es cuina amb bacallà i l’arròs amb fesols i naps. Altres plats són propis d’algunes poblacions de la comarca, com ara la caragolà(caragols amb salsa picant), la carn del pastor (cap de vedella amb salsa de tomaca, ametla mòlta i vitet). Hi ha també una gran tradició en rebosteria casolana, amb dolços com ara els pastissets de moniato, ametlats, rotllets d’aiguardent i tonyes. Són molt coneguts a la comarca i fora d’ella els torrons i les peladilles que s’elaboren de manera artesanal a Casinos i que es poden adquirir a les seues fàbri-ques i botigues.
Festes
L’extens calendari festiu del Camp de Túria té la seua primera cita important del 19 al 21 de gener a la Pobla de Vallbona amb la festivitat de sant Sebastià, tradi-cional advocat hivernal contra les pestes.Sant Sebastià, guarda’ns de fam, de pesta, guerra, i de tot mal. Destaca d’esta festivitat l’apujada de la imatge patronal a la seua ermita, en una vistosa processó amb cavalls. Al seu pas s’estén una catifa de murta. Llíria celebra la Romeria a la Font de Sant Vicent Ferrer el dia del sant, i així s’inicien les seues festes. En este paratge va ser on el sant valencià va fer brollar una cabalosa font d’aigua que mai no s’ha assecat. Igualment, festeja la Puríssima i la Mare de Déu del Remei. Del 12 al 22 d’agost, Bétera celebra les festes patronals en honor de la Mare de Déu d’Agost i de sant Roc (la Festa de les Alfàbegues). Un dels actes més acolorits de l’estiu fester valencià és, sense cap dubte, «l’entrada de les Alfàbegues de Bétera». El matí del 15 d’agost, les «alfàbegues» (impressionants plantes de dos metres d’alçada per un metre i mig de diàmetre en la seua part superior) són transportades pels carrers de la localitat per «les obreres de la Mare de Déu».



