El Rincón de Ademúz
És potser la comarca més singular, al constituir una illa valenciana en terres d’Aragó i Castella-la Manxa. La seua elevada altitud proporciona un clima fred a l’hivern i molt agradable a l’estiu, la qual cosa convertix el Racó en un lloc molt concorregut per a la pràctica del senderisme. L’arquitectura de les seues poblacions principals destaca per la seua peculiaritat: balconades de fusta, antics molins d’aigua, ermites o esglésies fortificades. Hi destaquen l’ermita romànica de la Mare de Déu de l’Horta i l’església de Sant Pere i Sant Pau a Ademús, l’església fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels a Castielfabib, i el Museu Etnolò-gic de la Pobla de Sant Miquel. Al Racó d’Ademús es troba la muntanya més alta de la Comunitat Valen-ciana, el cim del Calderón (1.839 metres), destacant-hi també la Creu dels Tres Regnes, de 1.560 metres La senda europea de gran recorregut GR-10, procedent dels Monts Universals, s’endinsa en el massís de Javalambre i connecta Arcos de las Salinas amb la la Pobla de Sant Miquel per camins històrics de muntanya. La recuperació de vies pecuàries, camins tradicionals, reials i antigues rutes fusteres propicia en esta zona una xarxa de sendes de curt recorregut.
Municipis
-


Ademuz
L’Ajuntament d’Ademuz posa a la disposició de turistes i visitants una completa i variada oferta d’experiències per a conéixer els atractius turístics d’Ademuz i els seus llogarets: Mas de l’Olmo, Sesga i Val de la Savina. Les experiències integren una combinació perfecta del patrimoni natural, cultural i històric amb la possibilitat de realitzar degustacions de productes locals després de la finalització de cada experiència. Recentment s’han habilitat nous senders ornitològics que integren l’observació de pardals amb les barraques de pedra en sec, permetent al seu torn gaudir del paisatge cultivat.
-


Casas Altas
Situat entre els municipis de Casas Bajas i Ademuz en la N-330, equidistant 2 km del primer i 4 del segon. Casas Altas és un municipi situat en el sector sud del Racó d’Ademús. Els seus límits són: al nord i est, Ademuz; a l’oest, Vallanca i Ademús; al sud, Casas Bajas i Santa Cruz de Moya (Conca).
-


Casas Bajas
Es troba situat al sud de la comarca del Racó d’Ademús. La superfície del terme és muntanyosa i accidentada. Les altures principals són: La Somera (981 m), Peña Alta (1.057 m) i La Molatilla (1.045 m) vèrtex geodèsic de tercer ordre. El riu Túria travessa el terme de nord a sud, circula un bon tros per una horta fèrtil i s’encaixona després en una profunda gola. A ell aflueixen el barranc de Malas Noches i la rambla del Barranco. El clima és continental. Com en la veïna Casas Altas, els vents dominants són el nord, est i sud-oest, i és aquest últim el que provoca les pluges a la tardor i a la primavera. Els hiverns són freds.
-


Castielfabib
Recorregut per Castielfabib, començament del regne de València, on descobriràs racons amb aire medieval, les seues cases, els seus paisatges, les seues gents, la seua gastronomia. Conviure amb la naturalesa en un estat semi salvatge, els seus rius nets i clars, les seues terres de fronteres, el seu patrimoni monumental, mediambiental, gastronòmic, el seu folklore i tradicions tan diferents i úniques, el volteig humà, la Setmana Santa, la nit de les “Hachas”.
-
La Puebla de San Miguel
Tot el conjunt del terme de la la Puebla de Sant Miguel és d’un alt valor ecològic. Hi destaca la gran quantitat de savines monumentals de la Comunitat Valenciana i potser d’Espanya, que, datades pels tècnics, poden tindre entre 1.500 i 2.000 anys i són autèntics fòssils vivents.
-


Torrebaja
La seua orografia és relativament poc accidentada, ja que es troba a la vall del Túria, però està envoltada d’altes muntanyes, especialment per l’est, i limiten el seu alt horitzó els contraforts de Javalambre i la serra de Tortajada. Pel terme circulen dos rius: el Túria i l’Ebrón.
-
Vallanca
La vila reial de Vallanca, originàriament orientada al sol, se situa en un relleix de roca tovàcia sobre el pas del riu Boïlgues. Confronta al sud-oest amb els pobles de Moya, Garcimolina, Algarra i Salvacañete, de la província de Conca; al nord amb Castellfabib, i a l’est, amb Ademús, Cases Altes i Cases Baixes. El pendent del turó condiciona un urbanisme apinyat, amb construccions singulars i diverses altures amb portes a diferents carrers, que ofereix al visitant un bell conjunt des del seu exterior. Destaca per les nombroses àrees recreatives, amb les seues fonts singulars: font de la Teja, font del Romer, font de la Vega, etc., i un conjunt d’antics molins fariners, com el molí de la Vila, el de Baix, el dels Biscos, o el recentment restaurat molí de la Tosca. Entre els seus edificis més emblemàtics cal esmentar l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, l’ermita de Sant Roc (antiga ermita de la Santíssima Trinitat) o algunes cases pairals com la Casa Pòsit o Casa Delmera. D’igual interés és la cova de l’Hocino, buit natural obert en la pedra tosca i antic lloc de reunió, i llocs pintorescos com la Penya Foradada, la font del Xop, la senda dels Arbres Monumentals o el Paratge Natural Municipal Ombria de l’Horta. Els amants del cicloturisme compten a Vallanca amb un dels Centres BTT de la Comunitat Valenciana: Centre BTT Santeró (Tel.: 978 078 315) L’agricultura i la ramaderia són activitats de gran importància per a la població: la primera és de secà (ametlers, nogueres i vinya), i només es troben algun hort prop del riu Boïlgues, mentre que la ramaderia que hi ha és l’ovina i l’apicultura; l’activitat principal es basa també en el sector de la construcció i la mina de marbre travertí, que hi ha en el municipi. En l’actualitat la població de Vallanca és de 180 habitants. Dins del terme municipal es troba el llogaret de Negrón, actualment quasi despoblat.
Oficines de turisme
Tourist Info Racó d’Ademús
Tourist Info Ademuz
Gastronomia
Com correspon a unes terres d’elevada altitud, la cuina és robusta per a combatre els rigors del seu clima continental. Basada principalment en els productes propis, té en les carns de corder i porcí la principal aportació de calories. Entre els seus plats més típics trobem les farinetes de dacsa i blat, el potatge, les guixes, l’arròs empedrao, l’olla, l’olla de poble i els embotits, tots ells de clara extracció popular, però que també s’oferixen en els establiments d’hostaleria locals.
Festes
A excepció d’algunes romeríes o celebracions estrictament locals, la majoria es concentren en el mes d’agost, quan pobles i aldees acullen el nombre més gran de visitants. Tenen un caràcter integrador perquè els forasters participen també en elles, com en algunes celebracions gastronòmiques, en les quals tots poden prendre part. Vaquetes i revetles animen les jornades estivals, mentres que les de caràcter estrictament religiós tenen lloc en dates assenyalades (sant Antoni, sant Isidre, sant Josep), amb romeries a les ermites dels sants titulars, com la de Santa Quitèria a la Puebla de San Miguel. També a Castielfabib és famosíssim el volteig de campanes amb els mossos abraçats a elles, a primera hora del matí del Diumenge de Pasqua.



