La Ribera Alta

Al sud de la província de València, a la comarca de la Ribera Alta, entre el riu Xúquer i la serra de Tous i entre la plana al•luvial formada pel riu Xúquer i el riu Verd es troba la població d’Alberic. La població està ubicada al marge esquerre del Xúquer, el curs del qual està separat de la ciutat per una zona de terres cultivades prou àmplia. Limita al nord, amb els termes d’Alzira, Massalavés i Benimodo; al sud, amb Gavarda i Castelló de la Ribera; a l’est, amb Carcaixent i Benimuslem, i a l’oest, amb el terme d’Antella. Dista 8 km d’Alzira, 40 km de la capital, València, i uns 55 km de l’aeroport de Manises. Té una població d’11.000 habitants, aproximadament.

Alcàntera del Xúquer té una població de 1.400 habitants aproximadament. Està situada al vessant nord de la serra Grossa, al marge dret del riu Xúquer i el riu Sellent, i està pegada a la localitat veïna de Càrcer, amb la qual forma una urbanització conjunta a causa del desenvolupament urbanístic. Dista 48 km de la ciutat de València. El seu terme és poc extens i pràcticament pla

Alfarp és un poble de la vall de Els Alcalans, subcomarca interior de la Ribera del Xúquer. Actualment compta amb uns 1.544 habitants dedicats a l’agricultura de regadiu i a la xicoteta indústria. El poblament del terme es remunta al mesolític. D’aquest període es conserven pintures rupestres, de caça de cérvols, en la Falaguera. Va haver-hi poblats del bronze en el Puntal, l’Emmallada i Escopalls. La romanització va ser intensa. En el solar que ocupa la població va existir una vila romana, la part residencial de la qual es trobava en la Plaça Nova, on han aparegut columnes de marbre rosaci de Buscarró i pilars de bany termal. Al voltant del Castell existiria un torcularium (almàssera setrill) i altres dependències de treball. Peces d’aquell es van trobar, reutilitzades, en els murs i fonaments de la torre. Segons Vicent Boix (segle XIV), podria haver-hi hagut un arc de triomf en la calçada romana –camí de Xàtiva. Encara que podrien ser també les restes d’algun monument funerari. Va haver-hi, a més, un templet d’Hèrcules (conegut gràcies a la inscripció Herculi invicte). El fundus o finca rústica de Alfarp degué pertànyer al tribunus militum laticlavius Fonteius Pius, un oficial de rang senatorial esmentat en una de les cinc làpides associades al monument. Quan van arribar els musulmans, la vila era un despoblat en ruïnes. De manera que l’alqueria o poblat que van fundar, associat a la traça de séquies i a una horta, va adoptar el nom de Qaryat al-Khârb, ‘l’alqueria del Despoblat’. El nom figura com Alharb o Alfarp en textos medievals, quan van dominar la foia, successivament, els llinatges feudals dels Montagut, els Centelles i els Borja. La població es va integrar així en el marquesat de Llombai, vinculat al ducat de Gandia (segles XVI-XIX). Els moriscos que ho habitaven van ser expulsats en 1609 i reemplaçats en 1611 per 33 famílies de cristians vells. Va prosperar Alfarp demogràficament en els segles XVIII (renovació de l’església), XIX i XX, però amb tendència a l’emigració des de mitjan segle passat.

La ciutat d’Algemesí és coneguda per la Festa de la Mare de Déu de la Salut, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que se celebra cada 7 i 8 de Setembre. El Museu Valencià de la Festa dóna a conèixer les nostres festes i el patrimoni cultural els 365 dies de l’any. Algemesí presenta una gran riquesa en els recursos turístics al centre històric, tals com la Basílica Menor de Sant Jaume Apòstol, els Carrers de Volta, el Casino Lliberal i la Casa de la Senyora Pepa, entre d’altres. Tanmateix, el terme d’Algemesí alberga importants àrees naturals com la Llacuna del Samaruc, enclavada en el Parc Natural de l’Albufera, i la Xopera. Altres festes celebrades a Algemesí, la Setmana de Bous i Sant Onofre.

Alginet té un total de 13.000 habitants, aproximadament. Està situat en la zona de transició entre la Ribera Alta i l’Horta de València, des del límit de la zona de marjals de l’Albufera fins a la xicoteta serra de la Falaguera. La superfície del terme és majorment plana i, a causa de l’elevat percentatge d’humitat ambiental (molt habitual a la comarca de la Ribera) a l’estiu la percepció de la calor és major que la que marquen els termòmetres, i el mateix fenomen passa a l’hivern, que s’accentua la sensació de fred.

El patrimoni i la història d’Alzira marquen el seu passat. Els seus monuments, la seua Vila, les muralles, els seus palaus i cases senyorials, la seua gastronomia, els seus Paratges Naturals Municipals La Murta i La Casella , les seues festes patronals i de barris i partides, la festivitat de les Falles d’Alzira declarades Festa d’Interés Turístic Nacional, Bé d’Interés Cultural, i Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, la Setmana Santa d’Alzira declarada Festa d’Interés Turístic Nacional, la Tamborada declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i l’alegria i calidesa de la seua gent, conviden a visitar la nostra ciutat.

Antella està situada al peu de la muntanya Creueta Alta, entre el marge esquerre del riu Xúquer i els contraforts de la serra de Tous. La superfície del terme és molt accidentada, tret d’una estreta franja riberenca del Xúquer. Les principals altures són: la Lloma Llarga (312 m.), les Moreres (221 m.) Cantalars i Pi Rodeno. El riu Xúquer que creua el terme de nord-oest a sud-est serveix de límit amb Sumacàrcer. En les parts muntanyoses del terme hi ha pinedes molt disseminades i pastures.

Beneixida és un municipi de la Ribera Alta situat a la Vall de Càrcer. El terreny és pla i està banyat per les aigües del riu Xúquer. El punt més alt és la zona de la Venda del Carbonell. Té una població de 730 habitants, aproximadament, i una altitud de 35 m sobre el nivell del mar. Dista de València uns 46 km.

Benifaió té una població de 12.000 habitants, aproximadament. Està situat a 35 m sobre el nivell del mar. Com la majoria de pobles valencians, la seua activitat econòmica ha estat tradicionalment vinculada a l’agricultura, especialment al cultiu del taronger. Però actualment ha augmentat l’activitat en el sector secundari, a causa de la proximitat als polígons industrials i les fàbriques, i en el sector dels serveis, a causa de la proximitat a València.

Municipi situat a 34 km de València. El seu terreny és pla, però un poc accidentat a l’oest per terrenys muntanyosos de la serra del Cavalló. Té una altura mitjana de 41 m sobre el nivell del mar. Tradicionalment s’ha dedicat a l’agricultura, encara que actualment aquesta ha perdut rellevància enfront de l’activitat industrial, perquè hi ha polígons al voltant del poble.

Situat a la ribera esquerra del riu Xúquer. La superfície del terme és completament plana. El Xúquer serveix de límit pel sud i pel sud-est. El clima és mediterrani; els vents més freqüent són llevant i ponent; el primer és el que ocasiona les pluges, generalment, a la primavera i la tardor. Tots els cultius es donen en règim de regadiu. Es rega amb les aigües del Xúquer a través de la Séquia Reial del Xúquer. Els cultius més importants són els cítrics, el blat, l’arròs i les hortalisses. El poble està situat al marge esquerre del riu Xúquer. La parròquia té per titular la Immaculada Concepció.

Carcaixent és conegut per la marca Bressol de la Taronja . Les visites principals es realitzen a llocs i elements relacionats amb l’època d’esplendor de la ciutat relacionats amb la Fruita Daurada (finals del segle XIX i principis del segle XX). El modernisme, en el seu vessant arquitectònic, és un dels elements visitables més emblemàtics del municipi, amb els horts monumentals com a vaixell almirall d’aquest. Alguns d’ells ofereixen visites i activitats per a particulars i grups.

El municipi de Càrcer té una població de 2.000 habitants, aproximadament. Les seues terres estan regades pel riu Xúquer al nord i pel riu Sellent a l’oest. L’agricultura és la base de la seua economia, basada especialment en el monocultiu i el comerç de la taronja. A causa del desenvolupament urbanístic, el nucli urbà de Càrcer es troba unit amb el del municipi veí, Alcàntera del Xúquer, formant una conurbació conjunta de 3.400 habitants, aproximadament.

El nucli urbà presenta construccions de diferents estils, com l’àrab, el modernista, el barroc i, a més, té superfícies agrícoles grans en què es cultiven diferents varietats fruiteres, una zona industrial àmplia i espais verds. Té una altura mitjana de 40 m sobre el nivell del mar i està situat a 30 km al sud de la ciutat de València. El seu terme està travessat de nord a sud pel riu Magre, d’escàs cabal.

Catadau està situat a la Vall dels Alcalans, a la vora oest del riu Magre. La superfície del terme és prou plana, a excepció dels sectors sud-oest, on s’alcen les llomes del Matamon, i l’oest, cap a la serra del Cavalló (la Colaita), on es troben les altures majors del terme, l’Alt dels Ganivets (760 m). Dista 32 km de València i té una altitud de 94 m sobre el nivell del mar. La seua població és de 2.700 habitants, aproximadament.

El municipi de Cotes està situat a la vall de Càrcer. La meitat de la seua superfície és pràcticament plana i la zona muntanyosa es troba a l’oest del terme, als contraforts del Montot (419 m). El nucli urbà és relativament pla i es troba al nord-est del terme, prop del riu Sellent. Els cultius de regadiu, com els cítrics, són la base de l’economia. Dista 14 km d’Alzira i 51 km de València i té una població d’uns 400 habitants, aproximadament.

Gavarda està situat a la vora del riu Xúquer, a la zona sud-oest de la comarca de la Ribera Alta. El riu i la Séquia Reial del Xúquer envolten el municipi, que té una població aproximada d’uns 1.100 habitants. Actualment, es troba dividit en tres nuclis urbans: el nucli urbà, el nou emplaçament (construït després de la riuada del 1982) i el barri de Villariesso. Dista 50 km de València i 30 km del mar Mediterrani. La seua superfície és plana, excepte a la zona nord i nord-oest, que és una zona muntanyosa amb altures màximes de 150 m. La seua altitud mitjana respecte al mar és de 85 m.

Municipi de la Ribera situat entre els rius Xúquer i Magre. La superfície del terme és plana i a penes s’eleva per la seua banda sud, on destaca la muntanya de la Garrofera. El terreny és de naturalesa argilosa, format pels sediments que han deixat els al•luvions dels rius Magre i Xúquer. El sòl cultivat és quasi en la seua totalitat terreny de regadiu, amb aigua de la Séquia Reial del Xúquer i de pous, i en ell es cultiven tarongers i altres fruiters com ara bresquilleres, pruneres i albercoquers, com també hortalisses, cacauets, blat i dacsa. L’escàs terreny de secà es dedica a la vinya, les garroferes, els ametlers i les oliveres. Hi ha ramaderia de llana i vacuna, a més de la domèstica pròpia dels medis rurals. La vila està situada al pla, i té carrers amples i de traçat modern.

L’Alcúdia és un municipi ubicat al centre de la comarca de la Ribera Alta. El nucli urbà està situat a la part est del municipi, mentre que al nord es troba el riu Magre, i al sud, la Séquia Reial del Xúquer. Dista 33 km de València i 8 km d’Alzira, capital comarcal.

Municipi situat a la Ribera Alta, a només 7 km de Xàtiva. La superfície del terme és plana, tret de la zona sud, on s’alcen les suaus ondulacions en la Lloma del Baladre, el Cabeço i la serra de Valiente. Predominen els cultius de regadiu, encara que també hi ha cultius de secà dedicats a oliveres i ametlers. El poble està situat en la falda de la muntanya.

La seua població és de 4.450 habitants, aproximadament. Dista 45 km de València. El riu Xúquer passa molt prop de la localitat, però no arriba a entrar al terme municipal. El barranc de Barxeta creua el terme de nord a sud i travessa el nucli urbà. L’economia del poble està basada tradicionalment en l’agricultura.

Municipi situat a ambdues parts del riu Magre, entre el massís del Caroig i la serra Falquera. El seu terme municipal limita al nord amb Picassent, Real de Montroi i Montserrat, al sud amb Alfarp i Catadau; a l’est amb Picassent i Alfarp, i a l’oest, amb Dosaigües. La distància a València és de 28,8 km. Aquesta localitat és coneguda per la confecció de la pell.

Municipi situat al sector meridional de la Ribera Alta, al marge dret del riu Albaida. El riu Albaida creua el terme de sud-est a nord-oest, i al seu marge esquerre s’alcen les serres de les Salines, l’altura màxima de les quals a penes arriba als 109m.

El municipi de Massalavés està situat a la comarca de la Ribera Alta, a la vora esquerra del riu Verd o dels Ullals, afluent del riu Xúquer, en un tossal suau, a una altitud de 28 m sobre el nivell del mar.

Rafelguaraf està situat entre el riu Albaida i la serra de les Agulles. El nucli urbà de Rafelguaraf compta amb 1.887 habitants i 520 habitatges en edificacions de dues i tres plantes. A més, uns nuclis de població menuts es troben als seus voltants com: Tossalnou (340 habitants), Riurau (170 habitants) i Berfull (35 habitants). A més, apareixen al terme diverses zones d’assentament de població en habitatges de segona residència. Les més significatives es troben localitzades al Pla de Dalt i al camí de Barxeta, i de menor rellevància a la zona de les Delícies.

Sellent tiene una población de 400 habitantes aproximadamente. Está situado en el valle del río Sellent, dentro del Macizo del Caroig, al sur-oeste de la comarca de la Ribera Alta. Limita con la comarca de la Costera. se distinguen dos zonas divididas por el Barranc de l’Horteta . A la derecha se sitúa el casco antiguo, de origen árabe por la distribución de sus calles. A la izquierda se encuentra la zona nueva, con casas unifamiliares de nueva construcción.

Senyera té una població de 1.200 habitants, aproximadament. Està situat al marge dret del riu Albaida, motiu pel qual ha patit diverses inundacions al llarg de la història. El relleu és totalment pla i la superfície, excepte el nucli urbà, està destinada al cultiu. En l’actualitat, Senyera ha deixat de ser un poble eminentment agrícola per a deixar pas a la implantació de noves indústries i l’urbanisme de xalets adossats.

PARC NATURAL SERRA CALDERONA – RUTES SENDERISTES – RUTA DELS ESCULTURES – TORRE DE L’ERMITA I TORRE DEL SENYOR

Sumacàrcer està situat a l’extrem sud-oest de la Ribera Alta. Al terme municipal, el riu Xúquer porta el cabal màxim, i aporta vida, riquesa i gran varietat de paisatges. Gràcies a les aigües del Xúquer, Sumacàrcer ha sigut tradicionalment un poble dedicat a l’agricultura. El nucli urbà s’assenta sobre una terrassa fluvial al voltant del riu, i queda emplaçat al vessant de la muntanya. Està situat a 55 km de València i té una població aproximada d’uns 1.700 habitants.

El municipi de Tous és conegut majorment pel pantà sobre el riu Xúquer, que es va afonar en la riuada del 1982. L’any 1979 el poble es va traslladar a la situació actual, a causa de la construcció de la presa de Tous. Dista 14 km d’Alzira, capital de la comarca, i 50 km de València. La seua població és de 1.200 habitants, aproximadament.

Municipi de la comarca de la Ribera Alta. El relleu és ondulat i a penes accidentat per algunes llomes i turons ibèrics. Té una població de 6.500 habitants, aproximadament, i dista 34 km de València. La seua economia es basa fonamentalment en l’agricultura.

–