La Safor

A Ador, com a altres poblacions de la Safor, han quedat al descobert les restes que han posat de manifest l’existència de vida 3.000 anys aC (eneolític). La cova del Barranc del Figueral a la muntanya dels Ninets ha sigut un llibre obert per als arqueòlegs, on es va descobrir un enterrament del neolític. ADOR ROMÀ: Les restes arqueològiques d’aquesta època són de les més importants de la comarca; es van trobar a la partida Raconch, al pla de I’Alfàs, i aporten un material de gran valor per a l’estudi de l’època romana a la nostra zona. A més d’una gran quantitat d’objectes, s’hi va constatar l’existència d’una mansió amb un sistema de calefacció molt especial per a la seua època. ADOR ÀRAB: El topònim d’Ador pareix d’origen musulmà i significa tanda de reg. Ador

El municipi d’Alfauir es troba ubicat en la comarca de la Safor, en la Vall del Vernissa, creuada pel riu del mateix nom. Es troba a una altura aproximada de 87 n.s.n.m. i té una superficie de 6.18 km2. Està rodejat per la Serra d’Ador, la Serra Falconera i la Serra Grossa. En la pràctica totalitat del terme municipal predomina el monocultiu de cítrics. El seu clima és temperat, amb hiverns suaus i estius relativament càlids. Les precipitacions anuals solen ser abundants, concentrades principalment a la tardor i a l’hivern. Encara que hi ha estudis que apunten a l’existència de vestigis prehistòrics a Alfauir, la ceràmica apareguda mostra una ocupació en època ibérica. És en època romana quan apareixen restes que testifiquen l’ocupació de la zona, amb vestigis d’una probable Vila Romana adossada al Camí Reial de Xàtiva, ja empleat en el segle I a C. Després d’aquestos indicis, la seua historia es tanca en un llarg silenci documental fins al segle XI, moment en què s’assenta una alquería morisca i es construeix el Castell musulmà que corona el poble en la seua part oriental. La conquest cristiana del territori portarà a la xicoteta alquería de 25 cases a les mans de Pere de Vilaragut, que la rep de mans del rei Jaume I en 1249, passant a dependre del Castell de Palma; serà amb la construcción del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba quan, en 1391, canvie la jurisdicció al cenobi fins al momento de la seua desamortització, en 1835.

Restes del castell de Vilella. Església parroquial de la Nativitat de Mare de Déu. Carrers amb un traçat molt particular. Dues places interessants: la de l’Església i la Monrubio. Paratges naturals i muntanyes com les Serretes, els Barrancs, les Coves, l’Assud, i també nombroses fonts d’aigua i rutes ecoturístiques.

Població de la comarca de la Safor, de la qual destaca l’església parroquial. El nom de la població d’Almoines significa exactament almoines, que vol dir donacions caritatives en valencià.

Situat al centre del pla al•luvial de la Llacuna, entre els contraforts de la serra Gallinera, el marge dret del riu Serpis i el mar Mediterrani. El municipi està format per dos nuclis de població importants: el poble, pròpiament dit, travessat per la carretera nacional N-332 de València a Alacant, entre Gandia i Oliva, i la Platja de Bellreguard, façana marítima del terme municipal, hui totalment urbanitzada, que en l’època estiuenca fa que es duplique la població del municipi.

Bressol del més insigne poeta valencià, Ausiàs March, a Beniarjó és de visita obligada l’església parroquial de Sant Joan Baptista. Es projecta la creació d’un museu d’Ausiàs March que recorde l’aportació d’aquest insigne poeta a la cultura universal.

Població emplaçada al cor de la subcomarca natural de la Valldigna (la Safor). Presideix la població el castell d’Alfàndec (restes). L’església parroquial de Sant Joan Evangelista (segle XVII) és l’edifici religiós més destacat. Entre els nombrosos paratges naturals que té destaca el paratge dels Clots.

Xicotet municipi de la comarca de La Safor, situat en les riberes del riu Serpis, i dedicat principalment al cultiu de la taronja. Proximitat a nuclis de gran importància turística com Gandia, Oliva i Tavernes de la Valldigna.

Unit quasi urbanísticament a la ciutat de Gandia, els seus edificis més destacats són el convent de les Esclaves del Cor de Jesús, del qual destaquen les torres majestuoses, i l’església parroquial de Sant Llorenç.

Castellonet de la Conquesta és el segon poble més xicotet de la Comarca de la Safor, i el més xicotet dels cinc que formen la Conca del Vernissa. L’any 1940 comptava amb 240 ànimes. Aquesta ha sigut la major població coneguda de la seua història. El seu terme municipal té una extensió de 5,4 km. Aquest municipi situat entre muntanyes és sens dubte el poble més rural, singular i pintoresc de la comarca. Antigament era conegut per Castellonet de Santa Fe. També es diu que era port de mar, tal vegada per ser la primera població entre el mar i l’interior. L’entrada al poble per un arc romà ens mostra els indicis de la xicoteta fortalesa que va ser en altres temps. L’altra porta d’entrada al recinte la podem veure en la part baixa del municipi, al costat del safareig, denominada de l’Albacar, de tradició àrab. Les festes en honor del patró, Sant Jaume, se celebren el mes de juliol, el dia 25, i s’adapten al cap de setmana. Castellonet és un poble amb una àmplia història de la qual es coneix molt poc, i és per això que s’han iniciat els tràmits per a dur a terme una investigació sobre els seus orígens, anècdotes, llegendes i costums, amb la finalitat d’editar un llibre de la història passada i contemporània d’aquest municipi, com també les mesures i els treballs que s’estan fent per a la seua conservació, per al seu desenvolupament i per a la vertebració dels pobles de la Conca del Vernissa.

Daimús és una població agrícola que conserva la fisonomia típica del poble antic i disposa, al seu torn, d’una bona platja: Els Pedregars, amb arenes daurades i onatge moderat. La superfície del terme presenta una geomorfologia suau. Creua el territori la séquia de Daimús i la de l’Assagador, que serveix de límit pel sud amb el terme de Guardamar de la Safor. En els seus 3,10 km2 s’observen dues zones clarament diferenciades: les terres baixes que conformen la zona de costa i l’antiga marjal, i la zona on s’emplaça el poble.

Gandia conjumina diverses aspectes, complementaris, molt interessants per a visitar i gaudir: – La platja, àmplia, de daurada arena fina amb moltes opcions per a l’entreteniment. – El centre històric, ideal per a conéixer la història de la població passejant pels seus carrers per als vianants, museus i espais visitables. – Naturalesa, gaudint de la zona de la marjal amb Els Ullals , la Cova del Parpalló o la platja natural de l’Auir. – Gastronomia, delectar al paladar amb la cuina mediterrània, especialment amb la Fideuà de Gandia.

Xicotet municipi costaner de la comarca de la Safor, amb una costa molt atractiva per les seues dunes i zona humida, amb una platja d’arenes fines i daurades i un onatge moderat. El seu temple parroquial de la Mare de Déu de la Llet i Sant Joan Baptista és el monument més destacat. Situat en una cota més elevada que el litoral, des de les seues cases s’albira el mar.

Destaca l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, com també l’ermita de Sant Miquel, situada en un paratge natural d’una gran bellesa. Al seu terme es conserven restes ibèriques.

La Font d’en Carròs és un municipi i amb gran potencial d’aprofitament turístic, aleshores, per tant, és una població rica en patrimoni paisatgístic, històric, cultural i etnogràfic de qualitat, on el turista pot buscar la ruralitat en el municipi, tradicions i tot el que conforma el seu context turístic on es presenta com un lloc ideal per desconnectar a cinc minuts de la platja per la seua privilegiada situació geogràfica.

Municipi rodejat de zones agrícoles dedicades al cultiu de cítrics, a 1 km de la platja. La platja és d’arena fina i d’onatge moderat, amb unes aigües de qualitat aptes per al bany.

Oliva està ubicada en un lloc privilegiat del Mediterrani amb nombroses i esplèndides platges d’arena fina i daurada i d’aigües poc profones. La seua àmplia oferta de serveis, fan de les platges d’Oliva una destinació preferent per gaudir de les vacances en qualsevol moment de l’any. Els amants del turisme actiu i la natura, tenen en Oliva un dels millors enclavaments. Platges d’Oliva: Les Deveses , Aigua Morta , Aigua Blanca , Pau Pi y Terranova

Coves rupestres situades a la partida Quintanes. Cova de les Maravelles. Paratge al riu Vernissa, conegut com l’Assud.

Pròxima a la capital de la Safor (Gandia), es troba aquesta xicoteta població, de la qual destaca l’església parroquial de la Concepció de la Mare de Déu.

Torre de guaita en la costa, església de Santa Bàrbara, platja d’arena daurada i precioses dunes que, junt amb la vegetació, donen al paisatge l’aire exòtic que posseeix la marjaleria valenciana; entorn de la població hi ha abundància d’horts de tarongers. La platja de Piles

Potries és una població xicoteta i acollidora, situada al cor de la ubèrrima comarca valenciana de la Safor, a mitjan camí entre les excepcionals platges del litoral i el cinturó muntanyós que la flanqueja pel sud-oest, on destaca el massís calcari de la Safor amb els seus 1.013 m sobre el nivell del mar. El terme municipal té una extensió de 3,2 km2, i limita amb els municipis de Beniflà, la Font d’En Carròs, Vilallonga de la Safor i Ador. El terreny és pràcticament pla, apte per als diferents cultius que s’han desenvolupat al llarg de la història, a excepció d’uns xicotets contraforts al sud del terme, que a penes superen els 100 m d’altura, denominats els Tossalets, als peus dels quals s’assenta el municipi. El riu Serpis voreja el terme per l’est i en constitueix l’accident geogràfic més rellevant i un espai natural de bellesa singular; de fet, el riu Serpis i el seu entorn han sigut declarats Paisatge Protegit de la Comunitat Valenciana «pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, derivats d’una relació històrica harmoniosa entre l’home i el medi natural» (Decret 39/2007). La climatologia es caracteritza per tindre uns hiverns relativament suaus i uns estius calorosos, les temperatures mitjanes al llarg de l’any oscil•len entre els 13 i els 25 graus. Les pluges es concentren sobretot a la tardor i també a la primavera. Potries té en l’actualitat una població de 1.056 habitants. Mas info en Potries.eu

Municipi dedicat al cultiu dels cítrics, la seua principal edificació és l’església parroquial de Sant Antoni i Sant Dídac.

Real, també conegut com Real de Montroi, està situat a la Ribera Alta. Dista 27 km de València i té una població de 2.300 habitants, aproximadament. Dins del relleu destaca el riu Magre, el cabal del qual s’aprofita per a regar les hortes. Entre les elevacions muntanyoses destaquen la Serreta, l’Esperó, el Carritxal i les llomes del Penyasco i de Sogrony. L’economia es basa principalment en l’agricultura de secà i de regadiu.

El Real de Gandia és un municipi de la comarca de la Safor que està situat a l’horta de Gandia. El seu relleu el constitueix una plana sedimentària situada entre el riu Serpis o riu d’Alcoi i els contraforts primers de la serra del Montdúver. Una ubicació que ha marcat la seua història. Els orígens del Real de Gandia es remunten al temps d’Al-Andalus, quan era un hort fitat, antecedent del palau medieval, i una alqueria annexa de cases de llauradors. La definició de «Real» va tindre lloc el 7 de febrer de 1725, mitjançant una escriptura autoritzada pel notari Francesc Roger.

Municipi agrícola, emplaçat a la comarca de la Safor i a la subcomarca de la Vall de Vernissa, declarat municipi turístic per la Generalitat Valenciana gràcies al porrat de Sant Macià.

A més de fer una visita detallada al monestir de la Valldigna , és molt recomanable passejar fins a l’antiga mesquita de la Xara (actual ermita de Santa Anna), que conserva encara arcs i elements d’arquitectura musulmana, únics a la Comunitat Valenciana. Prop del monestir, es troba la Font Gran, les aigües de la qual reguen una bona part de l’horta de la Valldigna. En la contornada de la Font Gran tenim una àrea d’esplai, que és punt de trobada dels veïns de Simat i on es pot passar una estona agradable, especialment les nits d’estiu. En les proximitats de Simat, hi ha dues zones d’estiueig en contacte amb la naturalesa, com són el Pla de Corrals (a la carretera de Xàtiva) i les Foies (a les quals accedim per la mateixa carretera que porta a Barx). Pujant per aquesta última carretera, es pot visitar l’aqüeducte anomenat de les Arcades (segle XVIII), que feia possible que l’aigua arribara des de la Font del Cirer a les portes del monestir mateixa.

El municipi es troba en un enclavament privilegiat pel seu entorn natural. Platges i muntanyes conformen el paisatge que el trobem acompanyat de dunes, ullals i una mar de tarongers que han sigut refugi de l’home des del paleolític. En la Cova Bolomor s’han trobat evidències que esta vall ja va ser habitada per l’home des de fa més de 250.000 anys. Els íbers, romans, àrabs i cristians també han deixat les seues petjades al nostre territori. Tavernes és una ciutat activa on es poden realitzar recorreguts gastronòmics, esportius, històrics i culturals.

Municipi de la Comunitat Valenciana, en la comarca de la Safor, situada als peus de la Serra de la Safor, que serveix de límit amb la província d’Alacant. Es troba a 76 Km. de València i a 110 Km. d’Alacant. La principal via de comunicació és la que uneix Gandia amb Villalonga, de la qual dista 10 Km.

Xeraco és un municipi ubicat a la Comunitat Valenciana, al sud de la província de València i a la comarca de la Safor. Dista 56 quilòmetres de València capital i només 5 quilòmetres de Gandia. Xeraco limita al nord amb Tavernes de la Valldigna, a l’est amb el mar Mediterrani, al sud amb Xeresa i Gandia i a l’oest amb Benifairó i Simat de la Valldigna. Xeraco té una població de poc més de 6.000 habitants. El terme municipal de Xeraco té una extensió de 20,2 quilòmetres quadrats. En la geografia de Xeraco ens trobem amb platja, muntanya, marjal i una àmplia superfície agrària. El clima és molt temperat al llarg de tot l’any. Una de les característiques més importants de Xeraco és la seua extensa platja, amb una franja d’arena de 3 quilòmetres de longitud. El seu enorme cordó dunar natural i la netedat de les seues aigües la converteixen en una de les platges amb més qualitat i tranquil•litat de la província de València. A més de l’important patrimoni turístic i mediambiental de què disposa Xeraco, com el centre històric de la població i els seus voltants, també es poden visitar uns quants llocs d’interés històric, com l’església de la Mare de Déu de l’Encarnació, la torre de Guaita, la Cisterna i l’ermita del Santíssim Crist de l’Agonia.

Tranquil municipi de l’interior de La Safor en el qual es pot gaudir de la seua platja i de la naturalesa.