La Vall D'Albaida

–

Aielo de Malferit es troba situada al sud de la província de València, a 281 mts. d’altitud. El seu terme municipal està envoltat per muntanyes: la Serra Grossa al nord i a l’oest La Solana, al sud l’Ombria i La Serratella. El seu terme municipal limita amb els de Vallada, Montesa, Canals, l’Olleria, Albaida, Agullent i Ontinyent. Aielo de Malferit és un municipi tranquil, amb una població de 4.700 habitants que s’incrementen en períodes vacacionals, per visitants que decideixen descansar en el municipi i gaudir del seu patrimoni, de les seues festes i sobretot dels seus paratges naturals.

–

Albaida, situada al mismo pie del puerto de Albaida y a tres pasos de la sierra del Benicadell encontramos Albaida. Con su nombre que proviene del árabe Al-Bayda , cuyo significado es La Blanca , probablemente denominada así por el color de la tierra de la mayor parte de su comarca. Ésta Ciudad fue nombrada como tal en el año 1906 por el Rey Alfonso XIII y declarada de atracción turística en el 2002, por su interesante conjunto histórico-artístico y museístico.

–

–

Situat en la vessant nord de la Serra Benicadell, als voltants d’aquesta podem trobar paratges naturals com la “Font Freda”, i en el terme municipal la “Font de Baix”.

Bellús se situa en la zona més agrícola de la Vall d’Albaida, rodejat d’un fèrtil paisatge solcat de camps de vinyes i muntanyes, però Bellús és molt més… El municipi de Bellús atresora un patrimoni mil·lenari, les seues festes, la gastronomia, unes panoràmiques diferents, els paratges naturals, un Patrimoni de la Humanitat, la pesca deportiva, el senderisme i l’escalada, l’allotjament rural, i en definitiva, la seua qualitat de vida. Endinsa’t pels carrers d’arquitectura mediterrània coneixent el ric patrimoni local: El palau dels Bellvís (s. XIII-XVI), l’església parroquial de Santa Anna (s. XVII), l’emblemàtica Casa Gran, o la senzillesa del llavador municipal que convida a gaudir de les vistes i la tranquil·litat de l’entorn. Barreja’t amb les seues gents de tracte amable a les festes patronals i de Moros i Cristians del mes de setembre, assaborix la rica gastronomia local basada en productes de temporada i embotits artesanals. Descobrix unes panoràmiques diferents de la Vall d’Albaida visitant l’àrea recreativa de l’antic balneari de Bellús, junt al pantà i el seu concorregut coto de pesca deportiva. O simplement, gaudix de l’allotjament rural en una antiga masia agrícola del segle XIX.

Entre els pobles de la Vall d’Albaida, Beniatjar destaca per la proximitat a l’emblemàtica serra de Benicadell. Amb uns 250 habitants, es troba a 396 m d’altitud, sobre una lloma de l’ombria de la serra. Domina un territori agrícola de bancals d’oliveres arrimats a la majestuosa penya de Benicadell, que s’eleva fins als 1.104 metres d’altitud en terme municipal de Beniatjar. L’antiguitat del poblament es remunta a l’època ibèrica (poblat de l’alt de les Marjaletes, 735 m). Beniatjar fou fundat pels àrabs com l’alqueria d’Ibn Najàh (Qaryat ibn Najâh), visitada pel Sit Campeador pel 1094. En el segle XII es construí prop d’ací el castell de Carbonera (segle XII), del qual es conserven les restes. En la Guerra de la Germania (1521) allotjà l’exèrcit del virrei de València i en la Guerra de Successió (1707) fou saquejat pels castellans, que afusellaren molts homes. Expulsats els moriscos el 1609, el comte del Real el repoblà el 1617. Conserva vistes encisadores i una església del segle XVII.

–

–

Situat al sud-oest de la Vall d’Albaida, en la vessant nord de la Serra d’Agullent. La superfície del terme és ondulada, amb altures inferiors a 500 m.; les muntanyes més importants són: Llombo, Bon Aire i Vista Bella. Corren pel terme el barranc de Baladrar i el de Benissoda, amb un xicotet pantà que regula els regs. El poble està situat en un monticle, al costat de la carretera. El clima és temperat, amb hiverns freds; els vents dominants són el llevant i la tramuntana; el primer és el que porta les pluges, generalment de desembre a febrer.

Municipi xicotet fonamentalment agrícola, localitzat en el marge esquerre del riu albaida, en el qual el principal cultiu és el raïm de taula. La tranquil·litat de la vida al poble i la cordialitat de les seues gents, són la més destacat del municipi.

Barri medieval , covetes dels moros, cava de Sant Blai. centre intepretació de les covetes dels moros, plaça de bous, museu arqueològic, museu paleontológic, museu fester, Església Parroquial i museu parroquial, monestir rupestre, museu oficis i costums , museu de pintura Antonio Ferri. Serra Mariola

Les notícies més antigues de BUFALI daten de l’època de la dominació àrab, en ser conquistat el Regne pel Rei Jaume I d’Aragó. Que va ser una alqueria àrab ho prova el propi nom de BUFALI que, segons Sanchís Sivera (“Nomenclátor geogràfic-estadístic dels pobles de la Diòcesi de València”, València 1922), el denomina Bohali. Però els primers testimoniatges escrits els trobem en el “Llibre del*repartiment” del Rei Jaume I on es registra el lloc de BUFALI de diferents maneres: Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich. El primer senyor de BUFALI es remunta al segle XVIII en el qual Felip III crea el Marquesat d’Albaida. BUFALI va pertànyer, doncs, al Marquesat d’Albaida, dedicant-se a l’agricultura, pagant el seu feu i sent poble devotíssim com ho prova el fet que en temps del Patriarca Sant Joan de Ribera, era la seua església un annex de Montaverner des de 1535, constituint rectoría de moriscos amb el caseriu de Calça; però a causa d’estar molt lluny i haver de passar el riu Albaida, que moltes vegades era impossible superar, es va desmembrar i va erigir en parròquia independent en 1574, amb l’advocació de La nostra Senyora del Loreto, l’església del qual, que estava derruïda, es va reedificar llavors el mateix que l’abadia.

Situat a l’extrem oriental de la vall d’Albaida, al vessant nord de la serra de Benicadell. Consta de dos sectors clarament diferenciats: un al nord, pla, i un altre al sud, accidentat pels contraforts de la serra de Benicadell.

Terme municipal situat en el centre de la comarca de la Vall d’Albaida, el qual arriba fins al Paratge Natural de la Serra de l’Ombria i la serra del Benicadell. Pot entretenir-se descobrint tots els racons de la localitat, passejant pels voltants i paratges naturals o gaudint de la calor i hospitalitat dels veïns i veïnes.

El “Barranc de Peres”, la “font de la simeta”, el berenador de “Les Piles”, la Serra de la Solana i la Serra de l’Ombria, són zones situades en el terme de Fontanars dels Alforins, totes elles de gran bellesa. Cellers de vi.

El paratge natural més interessant de Guadasséquies és la Presa de Bellús, en el riu Albaida.

Ermita de Sant Cristòfol, Museu del Vidre (únic a la Comunitat Valenciana) situat en el Convent dels Pares Capuchinos, zona d’acampada lliure “el Rodat” , paratges naturals: els turons de la Freira, Sant Cristòfol, la Serratella i el Cercat de Capuchinos.

–

Llutxent, es troba en la meitat de la Comunitat Valenciana, situat en el vessant oriental de la comarca de la Vall d’Albaida, a 13 quilòmetres de Xàtiva i 24 de Gandia, sent travessada la població per la C-332. El seu terme municipal, ocupa una extensió de 39,1 quilòmetres i limita pel Nord amb Pinet; per l’Est, amb Gandia, Ròtova, Ador i Almiserà; al Sud, amb Benicolet, Castelló de Rugat i la Pobla del Duc; i al Sud, amb Quatretonda. El nucli de la població, queda situat a 284 metres d’altitud.

El Calvari, les fonts de la Senia i Ca Blanc, són paratges naturals molt interessants. Es conserven alguns balls tradicionals, i la pràctica del “Raspall” en el carrer.

La bellesa del paisatge, l’absència de trànsit, la varietat quant a recorreguts, fan de Montitxelvo un municipi molt apte per a la pràctica del senderisme i cicloturisme. Recentment s’han homologat dos itineraris senderistes: «La Creueta» SL-CV83 i «La Ruta de l’Aigua» SL-CV84.

Ontinyent, capital de la Vall d’Albaida, naix a la ribera del riu Clariano i es troba envoltada de muntanyes. A més de la seva riquesa agrícola, amb cultiu de vinya, oliveres, cereals i fruiters, Ontinyent s’ha constituït en un referent tradicional de la indústria tèxtil valenciana. Durant els últims anys, Ontinyent ha consolidat una oferta turística que combina el patrimoni artístic del seu centre històric, les tradicions festives i centenàries, la seva cuina de gran qualitat i el gaudi d’un paisatge fluvial i muntanyós d’indubtable bellesa.

A l’ombra del Benicadell trobem el terme municipal d’Otos, el qual s’estén d’una forma estreta i allargada de forma perpendicular a la muntanya en direcció nord – sud. La seua màxima altitud (1022 m.) se situa en l’Alt del Morral o «Collao», punt que serveix de divisòria administrativa per a un total de quatre termes municipals. Actualment, la cota més baixa s’aconsegueix al voltant dels 140 m. sobre el nivell del mar en una ubicació bastant llunyana del nucli de població, al bell mitjà de la Vall Blanca on el riu Albaida acaricia el poble de Benissuera i rep les aigües tributàries del riu Missena (hui dia territori inundable pel embassament de Bellús)

Municipi situat a la comarca de La Vall d’Albaida, sent el seu terme municipal una vall de forma circular. El riu Piner arreplega les aigües de les muntanyes que tanquen aquesta vall, cap al sud desembocant en el riu Vernissa. El nucli urbà de Pinet és xicotet i s’emplaça a una altitud sobre el nivell del mar d’uns 347 m, amb una extensió d’uns 11’68 km. El seu terme limita amb els de Barx, Gandia, Llutxent i Quatretonda.

–

–

–

Salem, a la comarca valenciana de la Vall d’Albaida, compta amb uns 500 habitants i es troba emplaçat en una foia, tancada per muntanyes, que s’obri a l’ombria de la Serra de Benicadell. La Foia de Salem s’alça entre els 350 i els 300 metres d’altitud sobre el nivell del mar.

Es tracta de la població més xicoteta (en habitants) de la comarca de la Vall d’Albaida. Destaca per la tranquil·litat dels seus carrers i l’amabilitat de les seues gents, a més de perquè encara perdura entre les dones de més edat, la tradició de confeccionar artesanalment la xarxa i la malla.

A escassos dos quilòmetres del nucli urbà, es troba l’interessantíssim paratge conegut com “El Morqui”. Disposa d’allotjament en una casa rural.