Requena - Utiel
En les planes de Requena-Utiel, s’ubica la gran reserva vitivinícola de la província. Esta comarca, la més occidental, representa en si la riquesa paisatgística de la província, ja que a la zona plana de Requena s’unixen els magnífics paratges de les Gorges i els Congosts del Cabriel, o els frondosos boscos de Sinarcas. Els dos grans nuclis urbans a l’entorn dels quals s’articula econòmicament la comarca són Requena i Utiel. Requena és coneguda per la Vila i invita a un recorregut pel seu nucli antic medieval (on es poden recórrer les “Cuevas de la Vila”), ple de monuments i edificis de gran valor històric, com ara les esglésies gòtiques del Salvador i Santa Maria o la Torre de l’Homenatge, mostra del seu esplendorós passat. Utiel mereix una visita detinguda, en la qual admirar l’església de l’Assumpció, la Plaça de Bous, el santuari de la Mare de Déu del Remei i el celler Redona (seu del Museu del Vi). De l’altiplà de Requena destaquen les Serres de Bicuerca (Camporrobles, Fuenterrobles), Negrete (Utiel-Requena), Juan Navarro (Requena), el Tejo (Xera-Setaigües) i el Rubial o el Moluengo (Villargordo del Cabriel). Des del punt de vista forestal i paisatgístic, criden l’atenció dos paratges naturals d’indubtable valor: les Gorges del Cabriel i les muntanyes de Sinarques. Ambdós espais naturals fiten amb Conca, i conformen unes serres aptes per a la pràctica de l’excursionisme i els esports a l’aire lliure. El senderisme a la comarca se centra en el GR-7, que la travessa de nord a sud pels termes de Xera i Requena. Mes informació: Tierra Bobal Ruta del Vino D.O. Utiel-Requena Turismo Requena Turismo Utiel
Municipis
-


Camporrobles
Camporrobles està situat a una altitud de 900 metres sobre el nivell del mar, limita amb la província de Conca. Ofereix nombroses possibilitats per a gaudir de la història i de la naturalesa d’una forma didàctica:des de fer senderisme per la ruta ibèrica fins a ascendir al poblat iber. Al poble visitar l’església de La nostra Sra. De l’Asunción de Camporrobles d’estil neoclàssic i el Museu etnogràfic En els seus voltants existeixen nombrosos paratges naturals de gran bellesa, com: la font del Molón, el Castellet, en el pantà de Contreras. Conserva dos esports autòctons: el tir del barrón i el tranco.
-


Caudete de las Fuentes
Si hi ha alguna cosa que caracteritza a Caudete de las Fuentes, és la seua dilatada HISTÒRIA . En estar situat en una de les rutes naturals de comunicació entre la Meseta i el Mediterrani (“Real Corriol de Bestiars de Madrid a València, coneguda també com a carretera de les “Cabrillas” que parla MADOZ), i el sud i nord peninsular ( Castulone – Valentia per Egelesta . Possible “Via antiga” d’Estrabón III,4,9. Rep 152. ), aquest terme va ser poblat molt intensament des de l’Edat del Bronze. Restes de poblat d’aqueixa època es troben en el turó de la Casa Doñana i en el dels “Villares”, tots dos amb importants establiments ibèrics superposats, que van perdurar fins a poc abans del canvi d’Era i que han proporcionat interessants materials. En el dels “Villares” es va trobar també una gran quantitat de monedes, ja que la ciutat ibèrica comptava amb CECA pròpia. De fet, és una de les poques localitats en les quals es pot seguir fefaentment la seqüència estratrigráfica dels seus jaciments arquelògics des de l’Edat del Bronze (moment en què la localitat va viure la seua màxima esplendor amb la instal·lació de la Ciutat Ibèrica de KELIN, passant per les posteriors etapes romana, la posterior dominació musulmana i, així, fins a arribar als nostres dies…
-


Chera
Senderisme i gastronomia.
-


Fuenterrobles
Situat al nord-oest de la Plana d’Utiel. La superfície del terme és bastant plana, formant part de la Meseta peninsular en el seu sector oriental. Pel sector aquest del terme s’alça la serra de Bicuerca, amb altures superiors als mil metres, destacant el Turó Pelat (986 m.), Talaia del Sabiner (923 m.) i Bicuerca (1.116 m.) Pel sector meridional, el riu Magre ho travessa en adreça oest a est. Des de València, s’accedeix a aquesta població a través de la A-3 per a enllaçar amb la CV-469 i després amb la CV-475.
-


Requena
Requena, situada en la zona occidental de la província de València, compta amb una important història. El seu centre històric, el Barri de la Vila, conserva restes del seu antic sistema defensiu emmurallat, cases blasonades, coves subterrànies, esglésies i carrers plens d’història i encant. Els plats típics de Requena, rics en proteïnes i calories a més de rics i saborosos, poden acompanyar-se amb els seus excel·lents vins i caves. El calendari festiu de Requena i els seus llogarets inclou un conjunt de festes i tradicions populars dignes de conéixer-les i gaudir-les. Un altre dels majors patrimonis de Requena és el seu entorn natural format per una gran varietat de paratges i senders.
-


Sinarcas
Important enclavament (així ho testifiquen les troballes en el seu terme municipal, especialment una espècie de lapida amb inscripcions iberes), Església de Santiago Apòstol (S.XIX): en el seu interior es troba la imatge de “la Verge de les Campanetes”, l’Ermita de Sant Marcos (en un paratge de gran bellesa paisatgística), l’Ermita de Sant Roque i l’Ermita de Santa Catalina, ecomuseu de l’hàbitat tradicional rural. Paratges naturals: el Toll Negre (amb aigües medicinals), Palomarejas, i La Penya de les Grajas, les Hoyuelas i la Toba. Reserva Nacional de Valdeserrillas, amb fauna ibèrica : mufló, senglar, gineta i altre. Fabricació artesanal de vidrieres, així com la confecció d’indumentària típica de la Comarca.
-


Utiel
Utiel compta amb centenars de cellers subterranis, el major patrimoni enològic subterrani de la Comunitat Valenciana, moltes d’elles datades des de l’Edat mitjana, ens endinsen en un sorprenent centre històric. Museu del Vi en el Celler Redó de 1891. Cellers comercials actuals. El Santuari del Remei, a 10 km d’Utiel, es venera a la Verge del Remei, patrona d’Utiel. Està envoltat per immensos paratges naturals i agrícoles, amb multitud de possibilitats al parc poliesportiu natural Negrete Park. L’Almázar, museu de la mel i la cera. El passeig de l’Albereda. Una mil·lenària gastronomia i els nostres vins de Boval.
-


Venta del Moro
Venta del Moro, declarat municipi Reserva de la Biosfera per la UNESCO, posseeix innombrables atractius i recursos amb els quals poder gaudir en plena naturalesa. Àmplia xarxa de senderes homologades, tant per a fer-los a peu com amb bicicleta de muntanya, activitats de turisme actiu en el riu com rafting, canoa, piragua, caiac, SUP en el Cabriel, descens de barrancs, etc. Àmplia oferta gastronòmica, visita a cellers i degustació de vins. A més comptem amb més de 100 exemplars d’arbres i conjunts arboris monumentals. Àmplies zones per a gaudir de la contemplació de les estreles sense contaminació lumínica i paisatges meravellosos de vinyes i muntanya.
-


Villargordo del Cabriel
Villargordo del Cabriel se situa en la part més occidental de la Comunitat Valenciana, banyada pel Riu Cabriel, la depressió del qual forma frontera natural amb Castella-la Manxa. L’envejable entorn natura en el qual s’assenta, és fruit de l’acció del Cabriel i els seus vessants, un dels rius més nets d’Europa, qui ha originat valls, falçs, barrancs, etc. El difícil accés, a causa de l’abrupte del terreny, ha permès una excel·lent conservació del medi natural i de les espècies que l’habiten, és obligada la visita als Ganivets i Les Falçs del Cabriel. En aquesta terres de frontera han deixat petjada ibers, romans i àrabs, i al seu torn han sigut testimoni de cruentes batalles per dominar el territori considerat com a enclavament estratègic. En aquest mitjà agrest, abunda la frondositat del bosc mediterrani amb abundància de pinedes coscolls i pinastres, i altres espècies arbustives autòctones. La fauna és representativa de zones boscoses amb presència de rapinyaires i animals aquàtics d’aigua dolça, així com altres espècies associades a les masses forestals (esquirols, etc). El clima, mediterrani amb influències continentals, ofereix predomini de dies assolellats aptes per al senderista i el gaudi de l’entorn.
Oficines de turisme
Tourist Info Utiel
Tourist Info Requena
Gastronomia
La comarca de Requena-Utiel és famosa per la quantitat i qualitat dels vins que en ella es produïxen i que estan emparats per una denominació d’origen pròpia (Utiel-Requena). A nivell museístic es poden conéixer les característiques de l’elaboració d’estos caldos, tant a Utiel (Museu del Vi) com a Requena (Museu Municipal i Museu Etnològic de l’Aldea de Sisternas). Però si vol seguir més de prop el procés per a la producció d’estos vins, val la pena visitar alguns dels nombrosos cellers, tant particulars com pertanyents a cooperatives. A Requena es produïx, a més, l’únic cava de la Comunitat Valenciana, inclòs en la respectiva denominació d’origen. La qualitat dels vins de la comarca ha millorat sensiblement arran de la creació de la Denominació d’Origen Utiel-Requena i del funcionament de les Escoles de Vitivinicultura i Enologia de Requena, dependents de la Diputació Provincial de València. La gastronomia d’estes terres és variada, rica i saborosa. Alguns dels seus productes més característics han aconseguit ja, per la seua qualitat i per la seua elaboració artesanal, un indubtable prestigi, com succeïx amb els embotits de Requena i d’Utiel, amb els panellets de Requena i els dolços típics d’Utiel. Les grans cites alimentàries de la comarca són la “Fira de l’Embotit de Requena” (febrer), la “Fira Utiel-gastronòmica” (octubre) o la “Fira Requenense del Vi”. Els plats tradicionals de la comarca són entre altres: els gaspatxos, les farinetes, la gachamiga, l’ajoarriero, el morteruelo, el potatge, l’olla, etc. Utiel compte a més amb un dolç peculiar: “l’ametlat”.
Festes
Les principals celebracions festives de la comarca tenen lloc amb motiu de la verema, així, a Requena a finals d’agost i principis de setembre se celebra la Fira i Festa de la Verema, en honor a la Mare de Déu dels Dolores. A Utiel, se celebren del 6 al 15 de setembre en honor a la Mare de Déu del Remei, amb un infinitat de celebracions religioses i ludicofestives, entre les que destaquen les festes de bous pels carrers. En Villargordo del Cabriol, se celebren del 14 al 21 d’agost, l’última setmana d’agost a Sinarcas, Caudete de las Fuentes al gener (S. Antonio Abad) i al juny (S. Antonio de Pàdua), Camporrobles al febrer i a l’agost, Fuenterrobles la primera setmana de febrer i, tancant l’almanac fester, Venta del Moro amb les seues celebracions, al desembre, a la Mare de Déu del Loreto.



