Requena - Utiel

Camporrobles està situat a una altitud de 900 metres sobre el nivell del mar, limita amb la província de Conca. Ofereix nombroses possibilitats per a gaudir de la història i de la naturalesa d’una forma didàctica:des de fer senderisme per la ruta ibèrica fins a ascendir al poblat iber. Al poble visitar l’església de La nostra Sra. De l’Asunción de Camporrobles d’estil neoclàssic i el Museu etnogràfic En els seus voltants existeixen nombrosos paratges naturals de gran bellesa, com: la font del Molón, el Castellet, en el pantà de Contreras. Conserva dos esports autòctons: el tir del barrón i el tranco.

Si hi ha alguna cosa que caracteritza a Caudete de las Fuentes, és la seua dilatada HISTÒRIA . En estar situat en una de les rutes naturals de comunicació entre la Meseta i el Mediterrani (“Real Corriol de Bestiars de Madrid a València, coneguda també com a carretera de les “Cabrillas” que parla MADOZ), i el sud i nord peninsular ( Castulone – Valentia per Egelesta . Possible “Via antiga” d’Estrabón III,4,9. Rep 152. ), aquest terme va ser poblat molt intensament des de l’Edat del Bronze. Restes de poblat d’aqueixa època es troben en el turó de la Casa Doñana i en el dels “Villares”, tots dos amb importants establiments ibèrics superposats, que van perdurar fins a poc abans del canvi d’Era i que han proporcionat interessants materials. En el dels “Villares” es va trobar també una gran quantitat de monedes, ja que la ciutat ibèrica comptava amb CECA pròpia. De fet, és una de les poques localitats en les quals es pot seguir fefaentment la seqüència estratrigráfica dels seus jaciments arquelògics des de l’Edat del Bronze (moment en què la localitat va viure la seua màxima esplendor amb la instal·lació de la Ciutat Ibèrica de KELIN, passant per les posteriors etapes romana, la posterior dominació musulmana i, així, fins a arribar als nostres dies…

Senderisme i gastronomia.

Situat al nord-oest de la Plana d’Utiel. La superfície del terme és bastant plana, formant part de la Meseta peninsular en el seu sector oriental. Pel sector aquest del terme s’alça la serra de Bicuerca, amb altures superiors als mil metres, destacant el Turó Pelat (986 m.), Talaia del Sabiner (923 m.) i Bicuerca (1.116 m.) Pel sector meridional, el riu Magre ho travessa en adreça oest a est. Des de València, s’accedeix a aquesta població a través de la A-3 per a enllaçar amb la CV-469 i després amb la CV-475.

Requena, situada en la zona occidental de la província de València, compta amb una important història. El seu centre històric, el Barri de la Vila, conserva restes del seu antic sistema defensiu emmurallat, cases blasonades, coves subterrànies, esglésies i carrers plens d’història i encant. Els plats típics de Requena, rics en proteïnes i calories a més de rics i saborosos, poden acompanyar-se amb els seus excel·lents vins i caves. El calendari festiu de Requena i els seus llogarets inclou un conjunt de festes i tradicions populars dignes de conéixer-les i gaudir-les. Un altre dels majors patrimonis de Requena és el seu entorn natural format per una gran varietat de paratges i senders.

Important enclavament (així ho testifiquen les troballes en el seu terme municipal, especialment una espècie de lapida amb inscripcions iberes), Església de Santiago Apòstol (S.XIX): en el seu interior es troba la imatge de “la Verge de les Campanetes”, l’Ermita de Sant Marcos (en un paratge de gran bellesa paisatgística), l’Ermita de Sant Roque i l’Ermita de Santa Catalina, ecomuseu de l’hàbitat tradicional rural. Paratges naturals: el Toll Negre (amb aigües medicinals), Palomarejas, i La Penya de les Grajas, les Hoyuelas i la Toba. Reserva Nacional de Valdeserrillas, amb fauna ibèrica : mufló, senglar, gineta i altre. Fabricació artesanal de vidrieres, així com la confecció d’indumentària típica de la Comarca.

Utiel compta amb centenars de cellers subterranis, el major patrimoni enològic subterrani de la Comunitat Valenciana, moltes d’elles datades des de l’Edat mitjana, ens endinsen en un sorprenent centre històric. Museu del Vi en el Celler Redó de 1891. Cellers comercials actuals. El Santuari del Remei, a 10 km d’Utiel, es venera a la Verge del Remei, patrona d’Utiel. Està envoltat per immensos paratges naturals i agrícoles, amb multitud de possibilitats al parc poliesportiu natural Negrete Park. L’Almázar, museu de la mel i la cera. El passeig de l’Albereda. Una mil·lenària gastronomia i els nostres vins de Boval.

Venta del Moro, declarat municipi Reserva de la Biosfera per la UNESCO, posseeix innombrables atractius i recursos amb els quals poder gaudir en plena naturalesa. Àmplia xarxa de senderes homologades, tant per a fer-los a peu com amb bicicleta de muntanya, activitats de turisme actiu en el riu com rafting, canoa, piragua, caiac, SUP en el Cabriel, descens de barrancs, etc. Àmplia oferta gastronòmica, visita a cellers i degustació de vins. A més comptem amb més de 100 exemplars d’arbres i conjunts arboris monumentals. Àmplies zones per a gaudir de la contemplació de les estreles sense contaminació lumínica i paisatges meravellosos de vinyes i muntanya.

Villargordo del Cabriel se situa en la part més occidental de la Comunitat Valenciana, banyada pel Riu Cabriel, la depressió del qual forma frontera natural amb Castella-la Manxa. L’envejable entorn natura en el qual s’assenta, és fruit de l’acció del Cabriel i els seus vessants, un dels rius més nets d’Europa, qui ha originat valls, falçs, barrancs, etc. El difícil accés, a causa de l’abrupte del terreny, ha permès una excel·lent conservació del medi natural i de les espècies que l’habiten, és obligada la visita als Ganivets i Les Falçs del Cabriel. En aquesta terres de frontera han deixat petjada ibers, romans i àrabs, i al seu torn han sigut testimoni de cruentes batalles per dominar el territori considerat com a enclavament estratègic. En aquest mitjà agrest, abunda la frondositat del bosc mediterrani amb abundància de pinedes coscolls i pinastres, i altres espècies arbustives autòctones. La fauna és representativa de zones boscoses amb presència de rapinyaires i animals aquàtics d’aigua dolça, així com altres espècies associades a les masses forestals (esquirols, etc). El clima, mediterrani amb influències continentals, ofereix predomini de dies assolellats aptes per al senderista i el gaudi de l’entorn.